Serveis

En virtut del que preveu l’article 18.1 de la Constitució Espanyola, el dret a la intimitat i el dret a l’honor es configuren com a Drets Fonamentals susceptibles de protecció des del Dret Penal, tot i que en tant que són drets de la personalitat en ocasions la seva vulneració és extremadament subtil i difícil de delimitar. La injuria i la calúmnia són conductes il·lícites tipificades en el Codi Penal.

.

A banda del delictes patrimonials clàssics relacionats amb la propietat, la possessió i alguns drets reals i obligacionals, la transformació de l’economia ha obligat a configurar nous tipus delictius o, modificar-ne alguns de tradicionals, per tal d’oferir una major funcionalitat i eficàcia, principalment al camp societari-empresarial.

Tipus delictius com l’estafa, l’apropiació indeguda, les insolvències punibles, l’alçament de bens, els delictes relatius a la fallida, concursos i suspensions de pagaments, a la propietat industrial e intel·lectual i el blanqueig de bens, són figues que han vingut donant una resposta jurídico penal a les noves problemàtiques plantejades.

L’Estat intervé activament en les relacions econòmiques, imposant obligacions als ciutadans i a les empreses, relacionant-se directament amb ells. Fruit d’aquesta relació, en ocasions sorgeixen dificultats que exigeixen la intervenció del Dret Penal.

La defraudació fiscal en cada una de les figures tributàries que integren el sistema o, la obstrucció al desenvolupament normal de la funció tributària, poden tenir una resposta penal per part de l’Estat contra el ciutadà i l’empresa.

La imposició i manteniment de condicions il·legals de treball o de Seguretat Social, el tràfic il·legal de mà d’obra, la immigració clandestina, la discriminació laboral, la impossibilitat d’exercir la llibertat sindical o el dret de manifestació, la seguretat e higiene inadequades al treball, l’assetjament moral (mobing), són situacions a les que l’ordenament jurídic respon des del Dret Penal.

La negligència professional és l’omissió de la diligència exigible a un professional en el desenvolupament de la seva activitat. Si bé a la majoria de les ocasions dita negligència implicarà, exclusivament, el resarciment econòmic al perjudicat, en els supòsits més greus podria exigir-se, a més, responsabilitats penals.

La preocupació pel medi ambient i l’equilibri de les condicions ecològiques és un fenomen típic del nostre temps, i és objecte de tutela penal com a bé jurídic col·lectiu. Qualsevol afectació a factors com l’aigua, l’aire, la terra, la flora o la fauna, podrien repercutir a l’ecosistema i, per tant, tenir una resposta punitiva des de l’àmbit del Dret Penal.

De ningú escapa l’enorme influència a que ha arribat la informàtica a la vida diària de les persones i empreses. Les transaccions comercials, la comunicació, els processos industrials, la investigació, la seguretat, la sanitat, etc., són tots aspectes que depenen cada dia més d’un adequat desenvolupament de la tecnologia informàtica.

El dret penal intenta protegir també l’àmbit virtual, mitjançant els denominats “delictes informàtics”. No obstant, la normativa té limitacions. Analitzar aquests assumptes des d’una perspectiva jurídica pot ser complicat, per la qual cosa la tasca d’un advocat especialitzat pot ser vital.

Tradicionalment aquests delictes acostumen a classificar-se en dos grans grups: delictes contra les persones i delictes contra la societat. Dins dels delictes contra les persones, trobem supòsits com els d’homicidi /assassinat, lesiones, coaccions, amenaces, detencions il·legals i segrestos, abusos sexuals, assetjament sexual, delictes contra l’estat civil, etc.

Tradicionalment acostumen a classificar-se en dos grans grups: delictes contra les persones i delictes contra la societat. Dins dels delictes contra la societat, trobem supòsits com el de tràfic de drogues, alcoholèmies, falsificació documental, seguretat vial, etc.